Ja fa cosa d’un mes que va treure el cap el darrer disc de Daft Punk, Random Acces Memories, disc que he escoltat ja diverses vegades i que trobo que està prou bé (fins aquí la crítica).
En aquest disc, a banda del single “Get Lucky”, hi ha una cançó que em va fascinar des del primer cop que la vaig sentir: “Giorgio by Mororder” tercer track del disc. Aquesta cançó parteix d’una entrevista al Sr. Giovanni Giorgio Mororder, productor i compositor musical italià que és conegut per ser dels primers que va emprar els sintetitzadors en la dècada dels 70 en la música disco, i precursor del techno, entrevista que es va intercalant melòdicament amb música en un força èpic i interessant ‘in crescendo’.
El Sr. Giovanni Giorgio en els seus bons temps…
Totes aquestes dades, més o menys irrellevants, encerclen la clau de volta del que volia explicar, que no és una altra cosa que el fet que aquesta cançó, almenys en la versió que hi ha pujada a l’Spotify, té una durada exacta de 9 minuts i cinc segons.
A banda de que hom pot pensar que als amics de Daft Punk comencen a desbarrar fent tracks tant llargs, i més o menys passats de voltes, resulta que darrerament només fan que passar-me coses que duren, exactament, 9 minuts i escaig (comprendreu que en el meu dia a dia no vagi comptant els segons!).
Així, el dia que vaig començar a escoltar el disc, va coincidir que pujava al cotxe per anar cap a casa i començava aquesta cançó. Durada del trajecte fins a la porta de casa: 9:05.
El mateix dia vaig sortir a córrer, a fer sèries de 2 km a un ritme de 4:30 el quilòmetre. A quant van sortir els tres intervals que vaig fer? Doncs a 9:00, 9:00 i 9:05, coincidint aquest darrer interval amb la durada exacta de la cançó, que va sorgir misteriosament pels auriculars, per obra i gràcia de l’aleatorietat del meu ipod shuffle, just quan començava el canvi de ritme.
L’endemà vaig arribar a la feina, i just quan entrava per la porta va començar a sonar la cançoneta… i mentre encenia l’ordinador i anava a buscar el cafè de rigor, i m’asseia a la cadira per començar a remenar papers, van passar exactament 9:05 minuts.
Hauré donat amb algun codi fins ara ocult que governa l’univers o seran tota una sèrie de coincidències sense gaire sentit fora del meu cap?
El cert és que he començat a escriure això quan començava la cançó i acabo d’escriure 9:05 minuts després…
Seguiré buscant-ne exemples…
B(òndia) 